ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Conjugació d’estar

Estar combina estic amb estem; fa estigui i estigués en subjuntiu, estigues en imperatiu i estat en participi.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Estic no converteix tot el present en estigu-

El present central és estic, estàs, està, estem, esteu, estan. La consonant final d’estic no apareix a totes les altres persones: diem estem preparats, no una forma construïda sobre estigu-. Les segones i terceres persones singulars porten accent greu, estàs i està. En canvi, estan acaba en an i no s’accentua. Aquest contrast és especialment útil quan es revisen missatges breus on una sola lletra diferencia una forma verbal d’una altra paraula.

Estava i estigué expressen passats diferents

L’imperfet és estava, estaves, estava, estàvem, estàveu, estaven. Manté la v i accentua les formes plurals estàvem i estàveu. El passat simple canvia de base: estiguí, estigueres, estigué, estiguérem, estiguéreu, estigueren. No s’hi ha d’aplicar el model regular de cantar només perquè l’infinitiu acaba en ar. El passat perifràstic vaig estar evita aquest canvi d’arrel en el verb principal, però continua sent un temps d’indicatiu amb valor passat.

Ordres i subjuntiu amb estigu-

El present de subjuntiu central fa estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin. L’imperfet corresponent és estigués, estiguessis, estigués, estiguéssim, estiguéssiu, estiguessin. L’ordre afirmativa adreçada a tu és estigues, mentre que una prohibició fa no estiguis. Amb vosaltres, la forma afirmativa treballada és estigueu. El canvi de terminació entre estigues i estiguis expressa una diferència de construcció; no és una qüestió de triar lliurement la vocal final.

Estat, estant i la base dels futurs

El participi és estat i serveix per formar he estat, havíeu estat o hauran estat. El gerundi és estant, sense afegir-hi la consonant d’estic. Futur i condicional són estaré i estaria, amb la base de l’infinitiu sencera. En altres varietats estàndard apareixen estam, estau o estiga; aquesta guia selecciona el paradigma central sense convertir aquelles formes en errors. Practicar la flexió no resol per si sol la tria lèxica entre estar i ser en tots els contextos.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Estic preparant el sopar.

    Primera persona singular del present.

  2. Estàvem revisant les dades.

    Imperfet amb v i accent greu.

  3. Cal que estigueu atents.

    Present de subjuntiu plural amb gu.

  4. Estigues tranquil durant la prova.

    Imperatiu afirmatiu de tu.

  5. Ha estat pendent del telèfon.

    Participi estat amb l’auxiliar ha.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. estic. La primera persona és estic; aquesta c no s’estén al present plural.
  2. està. La tercera persona singular és està, amb accent greu final.
  3. estem. El central seleccionat fa estem, sense el segment igu del subjuntiu.
  4. estàvem. L’imperfet conserva la v i la primera plural porta à.
  5. estàveu. La segona plural d’imperfet és estàveu, amb v i accent.
  6. estigué. El passat simple té la base estigu- i la terminació tònica -é.
  7. estaran. El futur conserva estar-; la terminació -an no porta accent.
  8. estaríem. La primera plural del condicional acaba en -íem i porta accent.
  9. estiguis. El subjuntiu central de tu acaba en -is, diferent de l’imperatiu estigues.
  10. estiguem. La base estigu- caracteritza el subjuntiu també en aquesta persona.
  11. estiguéssiu. L’imperfet de subjuntiu combina estigu- amb -éssiu.
  12. estigues. L’ordre afirmativa a tu fa estigues, amb -es final.
  13. estigueu. La forma central de l’ordre adreçada a vosaltres és estigueu.
  14. ha estat. El temps compost requereix ha més el participi estat.
  15. haguéssim estat. El subjuntiu compost seleccionat porta haguéssim i el participi estat.

Una precaució abans de corregir

S’hi treballa el central estem, esteu, estigui i estigues. Les variants territorials de les fonts no són faltes. En les formes compostes es demana el grup verbal sencer.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa