Conjugació de saber
Saber fa sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. En el central, el subjuntiu és sàpiga i sabés; el participi és sabut, sense el segment pig de sàpiga.
Com distingir les formes
Sé conserva el seu accent diacrític
El present central és sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. La primera persona singular sé conserva l’accent agut, que la distingeix del pronom se. Les formes saps i sap acaben en p, mentre que sabem i sabeu recuperen la b de l’infinitiu. No cal afegir una terminació o a la primera persona ni reconstruir sap a partir de sabia. Saber pot expressar coneixement, habilitat o sabor, però aquestes lectures no produeixen un paradigma regular diferent.
Sabia, sabré i sabut no tenen pig
L’imperfet fa sabia, sabies, sabia, sabíem, sabíeu, sabien. Futur i condicional utilitzen sabr-: sabré, sabràs, sabrem; sabria, sabries, sabríem. El participi normatiu és sabut i el gerundi és sabent. La forma sàpiga del subjuntiu no justifica afegir pig a sabut: el canvi d’arrel té una distribució limitada. Amb un auxiliar podem construir he sabut la notícia o havien sabut reaccionar, mantenint el mateix participi encara que el complement sigui diferent.
Sàpiga i sabés no comparteixen tota l’arrel
El present de subjuntiu central és sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen. Les formes singulars i la tercera plural tenen la primera a tònica i porten accent; sapiguem i sapigueu no el necessiten. L’imperfet és sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin. El passat simple correspon a sabí, saberes, sabé, sabérem, sabéreu, saberen. La b d’aquestes sèries mostra que no s’ha d’estendre sàpig- a qualsevol temps que expressi possibilitat o passat.
L’imperatiu sàpigues i la variació territorial
L’ordre afirmativa de tu és sàpigues; la de vosaltres, sapigueu. Aquestes formes són útils en avisos i advertiments, encara que en la conversa sovint es prefereixi una altra construcció. No es confonen gràficament sàpigues i sapigueu: l’accent depèn de la posició tònica. La norma també recull sàpia en altres paradigmes territorials. Aquí se selecciona sàpiga per practicar el central i es distingeix aquesta elecció didàctica d’una prohibició de variants. Els compostos afegeixen haver al participi sabut sense modificar-ne l’arrel.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Sé on és la biblioteca.
Sé conserva l’accent diacrític.
Nosaltres sabem la resposta.
Present plural amb b.
Espero que sàpigues el codi.
Present de subjuntiu amb à tònica.
Si sabéssim la data, reservaríem.
Imperfet subjuntiu amb b i ss.
Ja hem sabut el resultat.
Participi sabut, sense pig.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- sé. La primera singular sé conserva l’accent agut diacrític.
- saps. La segona singular és saps, amb p abans de la s final.
- sabem. La primera plural manté la b: sabem.
- sabíem. L’imperfet té b i la terminació accentuada -íem.
- sabé. El passat simple de tercera singular és sabé, amb b i é.
- sabré. El futur central es forma sobre sabr-, sense el segment pig.
- sabríem. La primera plural del condicional és sabríem, amb b i í.
- sàpiga. El present central sàpiga accentua la primera a.
- sàpigues. La segona singular manté l’accent greu de sàpiga i afegeix -s.
- sapiguem. La primera plural sapiguem té la terminació tònica i no porta accent.
- sapigueu. La segona plural és sapigueu, sense accent a la primera a.
- sabessis. L’imperfet de subjuntiu utilitza sab-, no sàpig-, i porta ss.
- sabéssim. La primera plural és sabéssim, amb b, é i ss.
- sàpigues. L’avís afirmatiu a tu fa sàpigues, amb accent greu.
- hem sabut. El perfet combina hem i el participi sabut, que no incorpora pig.
Una precaució abans de corregir
Sàpia i les seves formes són variants territorials normatives. En aquesta guia central es demana sàpiga; el participi treballat és sempre sabut.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa