Conjugació de poder
Poder fa puc, pots, pot, podem, podeu, poden. El subjuntiu present canvia a pugui; el passat simple i l’imperfet de subjuntiu mantenen o: pogué, pogués.
Com distingir les formes
Puc al costat de pots i podem
El present central és puc, pots, pot, podem, podeu, poden. La primera persona singular canvia la vocal o per u i acaba en c; la tercera singular acaba en t. Aquestes diferències no s’obtenen aplicant una terminació regular a poder. Poder sol acompanyar un infinitiu, com puc entrar o podem començar. L’infinitiu següent no determina la persona del modal: és el subjecte de poder qui exigeix puc, pots o una altra forma de la sèrie.
Podia i podré comparteixen o
L’imperfet és podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien. El futur i el condicional es formen sobre podr-: podré, podràs, podrem; podria, podries, podríem. La d d’aquesta base no desapareix perquè el present de primera persona sigui puc. El participi és pogut i el gerundi és podent. Així, he pogut entrar i estic podent acabar no presenten exactament la mateixa arrel, encara que totes dues construccions continguin formes del mateix verb.
Pugui no converteix pogués en una forma amb u
El present de subjuntiu central fa pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin. En canvi, l’imperfet de subjuntiu és pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin. El passat simple també té o: poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren. Cal relacionar el temps amb la vocal que correspon, en lloc d’estendre la u de pugui a totes les formes amb gu. Les dues primeres persones plurals de pogués porten accent i dues esses.
Possibilitat, permís i temps compostos
Poder expressa capacitat, permís o possibilitat segons el context, però aquestes lectures no creen tres conjugacions diferents. Podríeu obrir la finestra és una petició amb condicional. El paradigma també recull l’imperatiu pugues i pugueu, tot i que tenen un ús limitat. Aquesta guia practica les formes productives d’indicatiu i subjuntiu i els compostos amb pogut. En el central triem pugui; les variants estàndard com puga tenen una altra distribució territorial i no són faltes. Quan el buit demana un compost, cal escriure també l’auxiliar.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Jo puc obrir la porta.
Present amb u i c final.
Nosaltres podíem quedar més tard.
Imperfet amb o a l’arrel.
Espero que pugueu venir.
Present de subjuntiu amb u.
Si poguéssim, vindríem junts.
Imperfet de subjuntiu amb o.
No han pogut acabar la feina.
Participi pogut, amb o.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- puc. La primera persona central fa puc, amb u i c final.
- pots. La segona singular és pots, amb o i t abans de s.
- pot. La tercera singular acaba en t: pot.
- podem. La primera plural manté pod- i acaba en -em.
- podíem. L’imperfet és podíem, amb o i accent en í.
- pogué. El passat simple pren pogu-, amb o i gu davant de e.
- podré. El futur manté la base podr-, amb d.
- podreu. La segona plural de futur és podreu, sense accent.
- podríeu. La terminació del condicional plural -íeu porta accent.
- pugui. El present de subjuntiu central canvia o per u: pugui.
- puguem. La primera plural de present de subjuntiu té u: puguem.
- puguin. La tercera plural del present subjuntiu acaba en -in i manté u.
- poguessis. L’imperfet de subjuntiu recupera o: poguessis, amb ss.
- poguéssim. La primera plural és poguéssim, amb o, é i dues esses.
- hem pogut. El perfet es forma amb hem i el participi pogut, que manté o.
Una precaució abans de corregir
La pràctica selecciona indicatiu i subjuntiu, sense negar les formes normatives d’imperatiu pugues i pugueu. Es distingeixen pugui, pogués i pogut; les variants territorials mantenen el seu reconeixement.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa