Conjugació de voler
Voler fa vull però volem; en subjuntiu present fa vulgui i en imperfet volgués. El futur és voldré, el participi volgut i l’imperatiu afirmatiu singular vulgues.
Com distingir les formes
Vull no és l’arrel de totes les formes
El present central és vull, vols, vol, volem, voleu, volen. La primera persona singular acaba en ll i té u, però les altres persones del present mantenen o i una sola l. Per això no s’ha de completar volem per analogia gràfica amb vull. Voler pot anar amb un nom, com vull aigua, o amb un infinitiu, com vull sortir. El tipus de complement no altera la persona ni la flexió que correspon al subjecte.
Volia i voldria tenen estructures diferents
L’imperfet és volia, volies, volia, volíem, volíeu, volien. El futur i el condicional afegeixen la base voldr-: voldré, voldràs, voldrem; voldria, voldries, voldríem. La d d’aquestes sèries no apareix a volia. El condicional voldria és freqüent en peticions corteses, però continua sent una forma verbal concreta, no un present especial. Quan una pregunta demana imperfet, el matís de cortesia no permet respondre amb voldria en lloc de la forma temporal indicada.
Vulgui al present i volgués a l’imperfet
El subjuntiu present central és vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. L’imperfet, en canvi, manté o: volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, volguessin. El passat simple també té o: volguí, volgueres, volgué, volguérem, volguéreu, volgueren. Aquesta distribució impedeix generalitzar la u de vulgui a tots els temps amb gu. La grafia gu davant de e o i manté el so de la consonant; les formes volguéssim i volguéssiu afegeixen accent i dues esses.
Vulgues, volent i volgut
L’imperatiu afirmatiu de tu és vulgues i el plural de vosaltres és vulgueu. Una prohibició fa no vulguis, amb una terminació diferent. Aquest imperatiu apareix en invitacions, exhortacions i fórmules de cortesia; la seva menor freqüència no l’elimina del paradigma. El gerundi és volent i el participi és volgut, tots dos amb o. En els compostos es practica he volgut i haguessin volgut. Altres paradigmes de la norma tenen vulga; la pràctica selecciona el central sense desqualificar aquelles variants.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Vull una còpia del rebut.
Present singular amb u i ll.
Nosaltres volem sortir aviat.
Present plural amb o i una l.
Voldríem consultar el catàleg.
Condicional amb d i accent en í.
No crec que vulguin marxar.
Present de subjuntiu amb u.
Mai no havien volgut participar.
Participi volgut amb o.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- vull. La primera singular és vull, amb u i doble l.
- volem. La primera plural té o i una sola l: volem.
- volen. La tercera plural del present és volen, amb o.
- volíem. L’imperfet volíem no incorpora la d del condicional voldríem.
- volgué. El passat simple té la base volgu-, amb o i é final.
- voldré. El futur central té base voldr-, amb una d.
- voldria. La forma cortesa indicada és el condicional voldria, amb d.
- voldríem. La primera plural del condicional és voldríem, amb í tònica.
- vulguis. El present de subjuntiu central utilitza vulgu-, amb u.
- vulguem. La primera plural del subjuntiu és vulguem i no volguem.
- vulguin. La tercera plural té u i la terminació -in.
- volguessis. L’imperfet de subjuntiu manté o: volguessis, amb ss.
- volguéssim. La primera plural és volguéssim, amb o i é accentuada.
- vulgues. L’exhortació afirmativa a tu fa vulgues, no vulguis.
- hem volgut. El perfet combina hem amb volgut, participi amb o.
Una precaució abans de corregir
Vulgui és el present central seleccionat; volgués i volgut mantenen o. L’imperatiu vulgues és normatiu, encara que sigui poc freqüent en algunes converses.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa