Conjugació de venir
Venir fa vinc, vens, ve, venim, veniu, venen. El futur és vindré, el subjuntiu vingui i l’imperatiu de tu, vine; vens i venen s’escriuen sense accent.
Com distingir les formes
Vinc, vens i venen sense analogies falses
El present central de venir és vinc, vens, ve, venim, veniu, venen. La primera persona acaba en c i les altres no mantenen aquesta consonant. Amb l’ortografia vigent, vens i venen no porten accent diacrític, tot i que en textos anteriors a la reforma es poden trobar accentuats. Per interpretar-los cal llegir el context, perquè les formes escrites coincideixen amb les de vendre. No resolguis aquesta coincidència afegint un accent que la norma actual ha suprimit.
Venia i vindré canvien de base
L’imperfet fa venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien. El futur i el condicional utilitzen vindr-: vindré, vindràs, vindrem; vindria, vindries, vindríem. La d és una característica d’aquestes formes, però no s’ha de traslladar a venia o venim. L’infinitiu vindre també és normatiu. Aquí es treballa el lema venir i el paradigma central indicat, cosa que permet practicar els canvis d’arrel sense jutjar altres formes territorials amb la mateixa legitimitat normativa.
Vingui i vingués conserven gu
El present de subjuntiu central és vingui, vinguis, vingui, vinguem, vingueu, vinguin. L’imperfet corresponent fa vingués, vinguessis, vingués, vinguéssim, vinguéssiu, vinguessin. Davant de e i i cal escriure gu per mantenir el so velar; no n’hi ha prou amb afegir la terminació a vin-. El passat simple també utilitza aquesta base: vinguí, vingueres, vingué. L’accent i la terminació distingeixen la tercera persona d’aquest passat de la forma vingués del subjuntiu.
L’ordre vine i el participi vingut
La segona persona singular de l’imperatiu afirmatiu és vine, amb e final; la segona plural és veniu. En canvi, una prohibició adreçada a tu demana no vinguis. El gerundi és venint i el participi central és vingut: he vingut, havien vingut. No s’han de reconstruir aquests mots a partir del futur vindré. Aquesta guia tracta la flexió; la diferència de perspectiva entre venir i anar depèn del lloc de referència del parlant i no es resol memoritzant només les terminacions.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Vens a la reunió de demà?
Vens no porta accent diacrític actualment.
Les convidades venen amb tren.
Venen és tercera plural de venir.
Demà vindrem més aviat.
El futur conté la base vindr-.
Vine al pati quan puguis.
Imperatiu singular amb e final.
Ja han vingut els tècnics.
Participi central vingut.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- vinc. La primera persona central és vinc, amb c final.
- vens. La grafia normativa vigent de vens no porta accent.
- venen. La tercera plural de venir s’escriu venen sense diacrític.
- veníem. L’imperfet manté ven- i accentua la i de veníem.
- vingué. El passat simple fa vingué, amb gu i é final.
- vindré. El futur central utilitza vindr-, amb una d interior.
- vindríeu. El condicional manté vindr- i afegeix -íeu.
- vingui. El subjuntiu central fa vingui, amb gu davant de i.
- vinguem. La primera plural central de subjuntiu és vinguem, diferent de venim.
- vinguin. La tercera plural de subjuntiu acaba en -in: vinguin.
- vinguessis. La sèrie central vingués dona vinguessis amb ss.
- vinguéssim. La primera plural porta accent i dues esses: vinguéssim.
- vine. L’ordre a tu és vine, amb e final i sense gu.
- veniu. L’ordre afirmativa de vosaltres és veniu, sense la g del subjuntiu.
- hem vingut. El perfet central combina hem amb el participi vingut.
Una precaució abans de corregir
Venir i vindre són infinitius normatius. Es selecciona el central vinc/vingui/vingut; vens i venen no duen l’antic accent diacrític.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa