Conjugació de tenir
Tenir fa tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen. El futur té tindr-, el subjuntiu tingu- i el participi és tingut. L’imperatiu central admet té, ten i tingues.
Com distingir les formes
Tinc i té no tenen la mateixa terminació
El present central és tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen. La tercera persona singular té conserva l’accent diacrític per distingir-se d’altres mots escrits te. La primera persona acaba en c i les persones del plural no afegeixen aquesta consonant. L’infinitiu tindre també és normatiu, al costat de tenir. Aquesta guia pren tenir com a lema i fixa el central, sense convertir la diferència d’infinitiu en un criteri de correcció dels altres parlars.
Tenia, tindré i tingué
L’imperfet presenta tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien. El futur i el condicional canvien la base per tindr-: tindré, tindràs, tindrem; tindria, tindries, tindríem. En el passat simple trobem tinguí, tingueres, tingué, tinguérem, tinguéreu, tingueren. Cal fixar-se tant en la vocal i com en la consonant que segueix: tenia no porta d, tindré no porta gu i tingué no conserva la d del futur. Cada sèrie té la seva distribució.
Un imperatiu amb alternatives normatives
El present de subjuntiu és tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin. L’imperfet seleccionat és tingués, tinguessis, tingués, tinguéssim, tinguéssiu, tinguessin. En l’imperatiu afirmatiu central, la segona persona singular admet té, ten i tingues; en plural també hi ha teniu i tingueu. Per aquest motiu, dir només central no sempre dona una resposta única. Les preguntes d’imperatiu d’aquesta guia seleccionen expressament la sèrie tingues/tingueu i no rebutgen les alternatives com si fossin errors.
Tenint i tingut, amb bases diferents
El gerundi és tenint i manté la vocal e, mentre que el participi central és tingut i pren la base amb i i g. Escriure tenint no vol dir que s’hagi de construir el participi sobre ten-. Amb haver formem he tingut, havíem tingut i haguessin tingut. Aquesta alternança també ajuda a entendre formes de verbs relacionats, però no dispensa de consultar-ne el paradigma concret. La pràctica treballa possessió, disponibilitat, experiència i expressions com tenir paciència sense canviar les regles de flexió.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Ella té una llibreta nova.
Té conserva l’accent diacrític.
Nosaltres tenim temps.
Present plural sense gu.
Demà tindrem les claus.
Futur amb base tindr-.
Tingues paciència.
Una de les formes normatives de l’imperatiu.
Hem tingut una avaria.
Participi central tingut.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- tinc. La primera singular del present central és tinc, amb c final.
- té. La tercera singular és té i conserva l’accent diacrític.
- tenim. La primera plural manté ten-: tenim.
- teníem. L’imperfet té e a l’arrel i accent a la terminació -íem.
- tingué. El passat simple pren tingu- i la tercera singular acaba en -é.
- tindré. El futur central té la base tindr-, amb d.
- tindran. La tercera plural del futur és tindran i no porta accent final.
- tindríem. El condicional conserva tindr- i accentua la terminació -íem.
- tinguis. El subjuntiu de tu fa tinguis, diferent de l’imperatiu tingues.
- tinguem. La primera plural subjuntiva és tinguem, amb gu davant de e.
- tinguessis. La sèrie central tingués dona tinguessis, amb dues esses.
- tinguéssim. La primera plural és tinguéssim, amb é tònica i ss.
- tingues. L’enunciat tria tingues entre les alternatives centrals té, ten i tingues.
- tingueu. La sèrie indicada selecciona tingueu; teniu també és normatiu en imperatiu.
- hem tingut. El perfet combina hem amb el participi central tingut.
Una precaució abans de corregir
Tindre i les diverses formes centrals d’imperatiu són normatius. Una resposta tingues/tingueu és exigida només perquè l’enunciat ha seleccionat aquesta sèrie.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa