Revelar o rebel·lar-se
Revelar és fer conèixer allò que era amagat, mostrar una qualitat o fer visible una imatge fotogràfica. Rebel·lar-se és refusar l’obediència a una autoritat. Escriu «revelar un secret» i «rebel·lar-se contra una imposició».
Com distingir les formes
Allò que es dona a conèixer es revela
Revelar s’utilitza quan una informació que estava amagada passa a ser coneguda. Es poden revelar un secret, un pla o la identitat d’una persona. El verb també permet mostrar una qualitat: una obra revela una gran sensibilitat. En fotografia analògica, revelar és fer visible la imatge enregistrada en una pel·lícula o una placa mitjançant el procés corresponent. Aquests sentits comparteixen la idea de mostrar, però no exigeixen que hi hagi desobediència. La grafia porta v i una sola l; els mots revelació i revelador pertanyen a aquesta mateixa família.
La rebel·lió comporta refusar l’obediència
Rebel·lar-se descriu una acció de resistència o desobediència envers una autoritat o una imposició. En l’ús que practiquem és pronominal: algú es rebel·la, i a l’infinitiu escrivim rebel·lar-se. La construcció contra algú o contra alguna cosa concreta allò que es rebutja. La b i la ela geminada de rebel·lar-se es relacionen amb rebel i rebel·lió. No es poden intercanviar per la v i la l de revelar. Una persona que revela un secret pot desobeir una ordre, però una mateixa acció pot ser descrita des de perspectives diferents: la frase ha d’indicar quina vol expressar.
Els pronoms també poden aparèixer amb revelar
No és segur triar només perquè hi hagi un pronom. Revelar-se també és una construcció vàlida quan vol dir manifestar-se o mostrar-se d’una manera que abans no era coneguda: una solució es pot revelar útil. Per tant, es no assenyala automàticament rebel·lar. Cal llegir si el context parla de descoberta o de resistència. Els exercicis demanen l’infinitiu i ofereixen revelar, revelar-se i rebel·lar-se perquè aquesta distinció sigui visible sense introduir variants de conjugació. El punt volat de l·l forma part de la grafia: no és un punt final, un guionet ni una marca opcional que es pugui eliminar en escriure.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
No vull revelar la identitat del testimoni.
Es tracta de donar a conèixer una informació amagada.
La ciutat es va rebel·lar contra el govern imposat.
La ciutat va refusar l’obediència a aquella autoritat.
Van revelar el rodet al laboratori fotogràfic.
Revelar té un sentit tècnic propi de la fotografia analògica.
La solució es va revelar eficaç durant la prova.
Revelar-se també és vàlid amb el sentit de mostrar-se.
Els seus dibuixos revelen una gran capacitat d’observació.
Els dibuixos posen de manifest una qualitat.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- revelar. El nom era una informació amagada; donar-la a conèixer correspon a revelar, amb v i una l.
- rebel·lar-se. El sentit expressat és refusar l’obediència a una autoritat; l’infinitiu pronominal és rebel·lar-se.
- revelar. Es descriu el procés de fer visible la imatge fotogràfica d’una pel·lícula, que s’anomena revelar.
- revelar-se. La mesura es mostra inútil; revelar-se és pronominal aquí, però no significa desobeir una autoritat.
- revelar. Fer conèixer una causa desconeguda és revelar-la; la frase no descriu cap acte de rebel·lió.
- rebel·lar-se. Deixar d’obeir el rei concreta el sentit de rebel·lar-se i justifica la b i la ela geminada.
- revelar. Les anàlisis fan visible o coneguda una presència amagada; el verb adequat és revelar.
- revelar-se. Es demana mostrar-se com a posseïdor d’una qualitat que encara no es coneixia: revelar-se.
- revelar. Explicar un desenllaç encara desconegut és revelar informació, sense cap sentit necessari de desobediència.
- rebel·lar-se. El complement i la referència a refusar ordres delimiten una rebel·lió, expressada amb rebel·lar-se.
- revelar. El documental pretén fer conèixer un funcionament ocult; és el sentit informatiu de revelar.
- revelar-se. La hipòtesi es pot mostrar encertada; el pronom no converteix revelar-se en rebel·lar-se.
- revelar. El codi és una dada reservada; fer-lo conèixer seria revelar-lo, amb una sola l.
- rebel·lar-se. No obeir més el poder ocupant explicita el valor de resistència del verb pronominal rebel·lar-se.
- revelar. El descobriment dona a conèixer dades noves; l’acció de mostrar-les es designa amb revelar.
Una precaució abans de corregir
Revelar-se és correcte amb el sentit de mostrar-se: «Es va revelar una bona mediadora». No corregeixis automàticament qualsevol es va revelar per es va rebel·lar.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
- IEC · DIEC: revelar
- IEC · DIEC: rebel·lar-se
- Optimot · Fitxa 6307/2: rebel·lar-se o revelar?
- IEC · Actualitzacions del DIEC de 2022: revelar
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa