ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Revelar o rebel·lar-se

Revelar és fer conèixer allò que era amagat, mostrar una qualitat o fer visible una imatge fotogràfica. Rebel·lar-se és refusar l’obediència a una autoritat. Escriu «revelar un secret» i «rebel·lar-se contra una imposició».

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Allò que es dona a conèixer es revela

Revelar s’utilitza quan una informació que estava amagada passa a ser coneguda. Es poden revelar un secret, un pla o la identitat d’una persona. El verb també permet mostrar una qualitat: una obra revela una gran sensibilitat. En fotografia analògica, revelar és fer visible la imatge enregistrada en una pel·lícula o una placa mitjançant el procés corresponent. Aquests sentits comparteixen la idea de mostrar, però no exigeixen que hi hagi desobediència. La grafia porta v i una sola l; els mots revelació i revelador pertanyen a aquesta mateixa família.

La rebel·lió comporta refusar l’obediència

Rebel·lar-se descriu una acció de resistència o desobediència envers una autoritat o una imposició. En l’ús que practiquem és pronominal: algú es rebel·la, i a l’infinitiu escrivim rebel·lar-se. La construcció contra algú o contra alguna cosa concreta allò que es rebutja. La b i la ela geminada de rebel·lar-se es relacionen amb rebel i rebel·lió. No es poden intercanviar per la v i la l de revelar. Una persona que revela un secret pot desobeir una ordre, però una mateixa acció pot ser descrita des de perspectives diferents: la frase ha d’indicar quina vol expressar.

Els pronoms també poden aparèixer amb revelar

No és segur triar només perquè hi hagi un pronom. Revelar-se també és una construcció vàlida quan vol dir manifestar-se o mostrar-se d’una manera que abans no era coneguda: una solució es pot revelar útil. Per tant, es no assenyala automàticament rebel·lar. Cal llegir si el context parla de descoberta o de resistència. Els exercicis demanen l’infinitiu i ofereixen revelar, revelar-se i rebel·lar-se perquè aquesta distinció sigui visible sense introduir variants de conjugació. El punt volat de l·l forma part de la grafia: no és un punt final, un guionet ni una marca opcional que es pugui eliminar en escriure.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. No vull revelar la identitat del testimoni.

    Es tracta de donar a conèixer una informació amagada.

  2. La ciutat es va rebel·lar contra el govern imposat.

    La ciutat va refusar l’obediència a aquella autoritat.

  3. Van revelar el rodet al laboratori fotogràfic.

    Revelar té un sentit tècnic propi de la fotografia analògica.

  4. La solució es va revelar eficaç durant la prova.

    Revelar-se també és vàlid amb el sentit de mostrar-se.

  5. Els seus dibuixos revelen una gran capacitat d’observació.

    Els dibuixos posen de manifest una qualitat.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. revelar. El nom era una informació amagada; donar-la a conèixer correspon a revelar, amb v i una l.
  2. rebel·lar-se. El sentit expressat és refusar l’obediència a una autoritat; l’infinitiu pronominal és rebel·lar-se.
  3. revelar. Es descriu el procés de fer visible la imatge fotogràfica d’una pel·lícula, que s’anomena revelar.
  4. revelar-se. La mesura es mostra inútil; revelar-se és pronominal aquí, però no significa desobeir una autoritat.
  5. revelar. Fer conèixer una causa desconeguda és revelar-la; la frase no descriu cap acte de rebel·lió.
  6. rebel·lar-se. Deixar d’obeir el rei concreta el sentit de rebel·lar-se i justifica la b i la ela geminada.
  7. revelar. Les anàlisis fan visible o coneguda una presència amagada; el verb adequat és revelar.
  8. revelar-se. Es demana mostrar-se com a posseïdor d’una qualitat que encara no es coneixia: revelar-se.
  9. revelar. Explicar un desenllaç encara desconegut és revelar informació, sense cap sentit necessari de desobediència.
  10. rebel·lar-se. El complement i la referència a refusar ordres delimiten una rebel·lió, expressada amb rebel·lar-se.
  11. revelar. El documental pretén fer conèixer un funcionament ocult; és el sentit informatiu de revelar.
  12. revelar-se. La hipòtesi es pot mostrar encertada; el pronom no converteix revelar-se en rebel·lar-se.
  13. revelar. El codi és una dada reservada; fer-lo conèixer seria revelar-lo, amb una sola l.
  14. rebel·lar-se. No obeir més el poder ocupant explicita el valor de resistència del verb pronominal rebel·lar-se.
  15. revelar. El descobriment dona a conèixer dades noves; l’acció de mostrar-les es designa amb revelar.

Una precaució abans de corregir

Revelar-se és correcte amb el sentit de mostrar-se: «Es va revelar una bona mediadora». No corregeixis automàticament qualsevol es va revelar per es va rebel·lar.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa